Sexisme – Lligant caps

caution_men_at_work

T’agrada pensar que ets una persona justa, oi? És clar que no discrimines la gent per motius de raça, gènere o orientació sexual. Això és més aviat cosa dels altres, de la generació anterior, dels qui s’han criat en la època del franquisme…

Doncs, potser després de llegir aquest article hauràs de reconsiderar aquesta confiança en tu mateixa/mateix.

Jo també tenia aquesta confiança. Sempre m’he considerat feminista, des de ben petita. Els meus quatre avis anglesos eren tots comunistes, ateus i progressistes. Els meus pares havien estat activistes a Londres als anys 60. Però quan vaig descobrir un test desenvolupat per psicòlegs americans anomenat l’IAT (Implicit Association Test), o TAI en la versió en castellà (Test de Asociacíon Implícita), vaig veure que no tota la meva ment hi estava d’acord. És un test que et fa associar conceptes, tan ràpid com puguis, sense pensar. Un exemple: si et dic ‘sal’ potser el primer que et ve a la ment serà ‘oli’.

salt_small

Els psicòlegs dirien que això passa perquè tens una associació entre la sal i l’oli. Quan faig l’IAT de gènere, que em fa associar primer, d’un costat, els homes amb conceptes de treball i la dona amb conceptes de la llar, i després al revés, home/llar i dona/treball, resulta que associo més ràpidament l’home amb el treball que la dona. Això vol dir que d’alguna manera tinc una associació més forta entre l’home i el treball que entre la dona i el treball.

Us donaré ara un exemple concret el meu sexisme implícit, o inconscient. Fa molts anys, quan vaig venir per primer cop a Catalunya a viure amb la meva parella catalana mirava molt la tele en català perquè estava aprenent l’idioma. Devia ser el 2005, i miràvem sovint el programa ‘La nit al dia’, presentat per Mònica Terribas. He de confessar que no em queia gaire bé la Mònica. La trobava pesada i em sortien espontàniament comentaris negatius sobre com entrevistava als polítics, sobre com anava vestida o fins i tot com es pentinava. Vaja, que no era una persona amb qui hauria volgut quedar per a prendre alguna cosa!

Mònica_Terribas_2017

Al 2015 vam tornar a viure a Catalunya i vaig descobrir que la Mònica havia tingut molt èxit com a periodista i estava a tot arreu. Després d’uns anys investigant els estereotips i prejudicis ja acostumava reflexionar sobre els meus judicis inicials, en particular sobre les dones i sobre minories vulnerables. Vaig començar a sospitar que potser m’havia caigut malament la Mònica 10 anys enrere perquè tenia un estereotip de periodista masculí al qual ella no corresponia.

A veure, jo, al 2005, era explícitament feminista. Si m’haguessis preguntat, t’hauria jurat que pensava que les dones podien fer de periodista igual que els homes, i que ho feien tant bé com els homes. Però probablement, implícitament, o inconscientment, associava les dones amb el concepte ‘niceness’ en anglès. És a dir, tenia un estereotip implícit que les dones havien de ser amables, somriure sempre, cuidar els altres, i aquesta prescripció no quadrava bé amb la imatge que tenia de com havien de ser els periodistes. Un bon periodista havia de ser una mica agressiu a l’hora d’entrevistar els polítics, intentar revelar les veritats que acostumaven a amagar tan bé amb les paraules enganyoses. Clar, entre el meu estereotip de dona i el meu estereotip de bon periodista existia un conflicte. Una dona no podia ser amable i bona periodista a la vegada. Si fes bé la feina de periodista, no cauria bé com a dona; si correspongués bé a la meva prescripció de feminitat i fos amable, no seria un bon periodista.

En realitat, la Mònica és una bona periodista, i per això no em queia bé com a dona. El problema no era ella, sinó el meu estereotip inconscient. I aquest estereotip inconscient està gairebé a tot arreu en les nostres societats. No l’havia inventat jo. Una dona amb una cara seriosa, la gent la troba antipàtica. Un home amb la cara seriosa, el troben seriós.

‘I què?’ em dius. Tampoc passa res, oi? Si jo sé que penso que les dones tenen els mateixos drets que els homes, segur que aquesta associació inconscient no m’afectarà realment a l’hora de la veritat, quan prenc decisions importants, com per exemple triar un candidat per un lloc de feina.

La ciència ens demostra que no és ben bé el cas que puguem fàcilment separar les associacions que hem adquirit potser de manera involuntària dels judicis i decisions que fem sobre les altres persones cada dia. En un estudi, els estereotips inconscients de gènere que tenien els participants, específicament que les dones fossin amables, predeien el nivell d’aversió que tenien per candidates que eren dones per a una posició de mànager.¹ Les candidates dones tenien les característiques que s’espera de un mànager: tenir confiança, ser ambiciós, ser competitiu, i els participants a l’estudi les consideraven ben qualificades per a la posició, però les trobaven antipàtiques. Aquestes característiques no corresponien a l’estereotip de la dona amable, ja que les dones així queien malament, mentre que els homes amb exactament les mateixes característiques no provocaven aquesta aversió.

Així que el meu estereotip inconscient que em va fer jutjar la Mònica de manera injusta m’hauria pogut afectar si hagués hagut de decidir sobre un candidat per un lloc de feina. Al 2005, no tenia una feina on tingués el poder de fer decisions laborals així, per sort! Però estic segura que sóc responsable de moltes microdiscriminacions al llarg de la meva vida que han perjudicat dones, persones de altres races, persones discapacitades, i molts altres grups que son afectats per prejudicis i estereotips inconscients a les nostres societats. Encara que siguin coses molt petites, com ara no mirar una persona als ulls quan et parla, seure una mica més lluny d’aquella persona a l’autobús, suposar uns interessos en lloc d’uns altres… tenen un afecte acumulatiu en la vida de la persona discriminada.

Ja en parlarem més de les microdiscriminacions i els diferents tipus d’estereotips i prejudicis que ens afecten a gairebé tots, però de moment, et deixo amb un repte: t’atreveixes a descobrir els teus propis estereotips i prejudicis inconscients?

Aquí deixo la pàgina dels tests d’associació implícita per als més atrevits:

https://implicit.harvard.edu/implicit/spain/

De moment, no hi ha versió de l’IAT en català, però estic en contacte amb els investigadors que gestionen el test des de Harvard actualment i estan interessats en desenvolupar una versió en català. Espero poder col·laborar amb ells per a fer-ho el més aviat possible. Fins aleshores, es pot fer la versió en castellà, que inclou fins i tot tests de biaixos per comunitats autònomes diferents.

Referències